#title Guerilla Open Access Manifesto #author Swartz, Aaron #date 2008 #source Recuperat en novembre de 2025 des d'[[https://ia600101.us.archive.org/1/items/guerillaopenaccessmanifesto/goamjuly2008.pdf][Archive.org]] #lang ca #pubdate 2026-04-20T11:46:35 #topics Activisme, Manifest, Pamflet, Acció directa, Desobediència civil, Ciència #notes L'original en anglès pertany al domini públic. Traducció i edició per [[https://opencollective.com/la-conquista-del-panda][La Conquista del Panda]] sota llicència [[https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca][CC BY-NC-SA 4.0]] #notoc 1 La informació és poder. Però, com tot poder, hi ha les qui volen quedar-se amb ell per a si mateixes. Tot el patrimoni científic i cultural del món, publicat al llarg de segles en llibres i revistes, està sent cada vegada més digitalitzat i bloquejat per un grapat d'empreses privades. Vols llegir els articles que arrepleguen els resultats més famosos de les ciències? Hauràs d'enviar enormes quantitats de diners a editorials com Reed Elsevier. Hi ha les qui lluiten per canviar aquesta situació. El Moviment d'Accés Obert ha lluitat valentament per a garantir que les científiques no cedisquen els seus drets d'autoria, sinó que s'asseguren que els seus treballs es publiquen en Internet, en condicions que permeten l'accés a qualsevol persona. Però fins i tot en el millor dels casos, la seua labor només s'aplicarà a les publicacions futures. Tot el publicat fins ara s'haurà perdut. És un preu massa alt. Obligar als acadèmics a pagar per llegir el treball dels seus col·legues? Escanejar biblioteques senceres, però permetre que només els empleats de Google puguen llegir-les? Proporcionar articles científics a les universitats d'elit del primer món, però no als xiquets del sud global? És indignant i inacceptable. «Estic d'acord», diuen moltes, «però què podem fer? Les empreses tenen els drets d'autor, guanyen enormes quantitats de diners cobrant per l'accés i és perfectament legal, no hi ha res que puguem fer per a detindre'ls». Però hi ha alguna cosa que podem fer, alguna cosa que ja s'està fent: podem lluitar. Aquelles que teniu accés a aquests recursos —estudiants, bibliotecàries, científiques— heu rebut un privilegi. Podeu alimentar-vos en aquest banquet de coneixement mentres la resta del món es queda fora. Però no deveu —de fet, moralment, no podeu— guardar aquest privilegi per a vosaltres mateixes. Teniu el deure de compartir-lo amb el món. I ho feu: intercanviant contrasenyes amb col·legues, completant sol·licituds de descàrrega per a amigues. Mentrestant, les que s'han quedat fora no es queden de braços plegats. Heu estat colant-vos per forats i saltant tanques, alliberant la informació que els editors tenien sota clau i compartint-la amb les vostres amigues. Però tota aquesta activitat es duu a terme en la fosca clandestinitat. Es denomina robatori o pirateria, com si compartir una gran quantitat de coneixements fora moralment equivalent a saquejar un vaixell i assassinar a la seua tripulació. No obstant això, compartir no és immoral, sinó un imperatiu moral. Només aquelles encegades per la cobdícia es negarien a permetre que una amiga fera una còpia. Les grans corporacions, per descomptat, estan encegades per la cobdícia. Les lleis sota les quals operen així ho exigixen: els seus accionistes es rebel·larien davant qualsevol cosa que s'allunyara d'això. I els polítics que s'han comprat els recolzen, aprovant lleis que els atorguen el poder exclusiu de decidir qui pot fer còpies. No hi ha justícia en complir lleis injustes. És hora d'eixir a la llum i, seguint la gran tradició de la desobediència civil, declarar la nostra oposició a aquest robatori privat de la cultura pública. Necessitem prendre la informació, onsevulla que estiga emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-les amb el món. Necessitem prendre el material que està fora dels drets d'autor i afegir-lo a l'arxiu. Necessitem comprar bases de dades secretes i posar-les en la Web. Necessitem descarregar revistes científiques i pujar-les a xarxes d'intercanvi d'arxius. *We need to fight for Guerilla Open Access*. Necessitem lluitar la Guerrilla de l’Accés Obert. Si som suficients persones a tot el món, no sols enviarem un missatge contundent en contra de la privatització del coneixement, sinó que farem que siga cosa del passat. T'unixes a nosaltres? Aaron Swartz Juliol 2008, Eremo, Itàlia *** Notes Per a més informació sobre la vida i obra d'Aaron Swartz (1986-2013) es recomana el documental: [[https://kolektiva.media/w/eHxTApxsZ4eeVy1mJmnZKg][La Historia de Aaron Swartz | El chico de Internet (2014)]]