Vota, però Escolta

Vaig tindre, en vespres de les passades eleccions, la capritxosa idea de fer acte de presència al paradís d'un cert teatre on es celebrava un míting electoral. Era per a mi un espectacle nou en el qual prenien part antics amics d'àmplies idees amb gents noves de limitadíssimes orientacions. Vaig eixir d'allí amb el cap calent i els peus gelats. Vaig haver de suportar una regular migranya de providencialisme polític i, naturalment, vaig patir les conseqüències. Estic meravellat. No passen dies per les gents. No hi ha experiència prou forta per a obrir-los els ulls. No hi ha raó que els allunyi de la rutina.

Com els creients que tot ho fien a la providència, així els radicals, encara que es diguen socialistes, continuen posant les seues esperances en els regidors i diputats i ministres del respectiu partit. «Els nostres regidors faran això i l'altre i això de més enllà». «Els nostres diputats conquistaran tant i quant i tant més.» «Els nostres ministres decretaran, crearan i transformaran quant calga decretar, crear i transformar». Tal és l'ensenyança d'ahir, de hui i de demà. I així el poble, a qui s'apel·la a tota hora, continua aprenent que no té una altra cosa que fer sinó votar i esperar pacientment a que tot se li done fet. I va i vota i espera.

Temptat vaig estar de demanar la paraula i arremetre de front contra la fal·laç rutina que així adorm a les gents. Temptat vaig estar de cridar a l'obrer allí present i en gran majoria:

«Vota, sí, vota; però escolta. El teu primer deure és eixir d'ací i seguidament actuar per compte propi. Ves i en cada barri obri una escola laica, funda un periòdic, una biblioteca; organitza un centre de cultura, un sindicat, un cercle obrer, una cooperació, alguna cosa del molt que et queda per fer. I veuràs, quan això hages fet, com els regidors, els diputats i els ministres, encara que no siguen els teus representants, ni els representants de les teues idees, seguixen este corrent d'acció i, per seguir-la, promulguen lleis que ni els demanes ni necessites; administren conforme a estes tendències, encara que de la teua res els exigisques; governen, en fi, segons l'ambient per tu creat directament, encara que a tu maleït el que t'importe del que ells facen.

Mentres que ara, com t'encreues de braços i dorms sobre els llorers del vot-providència, regidors, diputats i ministres, per molt radicals i socialistes que siguen, continuaran la rutina dels discursos buits, de les lleis nècies i de l'administració preocupada per petiteses i minúcies. I sospiraràs per la instrucció popular, i continuaràs tan burro com abans, clamaràs per la llibertat i tan amarrat com abans a l'argolla del salari seguiràs, demandaràs equitat, justícia, solidaritat, i et donaran fardes i més fardes de decrets, de lleis, reglaments, però gens ni mica d'allò al que tens dret i no gaudixes perquè ni saps ni vols prendre-t'ho per la teua mà».

«Vols cultura, llibertat, igualtat, justícia? Aleshores ves i conquista-les, no vulgues que uns altres vinguen a donar-te-les. La força que tu no tingues, sent-ho tot, no la tindran uns quants, xicoteta part de tu mateix. Eixe miracle de la política no s'ha realitzat mai, no es realitzarà mai. La teua emancipació serà la teua obra mateixa, o no t'emanciparàs en tots els segles dels segles».

«I ara ves i vota, i rebla la teua cadena».

Notes sobre la traducció i la edició

• Traducció i edició per La Conquista del Panda.

• Els continguts de la versió catalana de La Biblioteca Anarquista es troben sota llicències CC BY-NC-SA 4.0 per a la seua lliure descàrrega.

• En la mesura que oferim el nostre treball pel bé comú, creiem important crear també formes de col·laboració en la sostenibilitat d'aquest projecte autogestionari i alternatiu. Si t'agrada el nostre treball, considera fer una donació❤️.