El Procés en el Socialisme

Quant al govern parlamentari, i al govern representatiu en general, s'està fent evident que és merament estúpid triar a unes poques persones i confiar-lis la tasca de fer lleis sobre tots els temes possibles, dels quals la majoria són completament ignorants. Es va comprenent que el govern de la majoria és tan defectuós com qualsevol altre tipus de govern; i la Humanitat busca, i troba, nous camins per a resoldre les qüestions pendents.

La Unió Postal no va triar un parlament postal internacional amb la finalitat d'elaborar lleis per a totes les organitzacions postals adherides a la Unió. Els ferrocarrils d'Europa no van triar un parlament ferroviari internacional per a regular la circulació dels trens i el repartiment dels ingressos del trànsit internacional; i les Societats Meteorològiques i Geològiques d'Europa no van triar parlaments meteorològics ni geològics per a planificar les estacions polars, ni per a establir una subdivisió uniforme de les formacions geològiques i una coloració uniforme dels mapes geològics. Van procedir mitjançant acords. Per a posar-se d'acord van recórrer als congressos; però en enviar delegats als seus congressos, no van triar diputats polivalents; no els van dir, «Voteu tot el que vulgueu, nosaltres obeirem». Van plantejar qüestions i les van debatre primer ells mateixos; després van enviar delegats familiaritzats amb la qüestió especial que s'anava a debatre en el congrés, i van enviar delegats, no governants. Els seus delegats van tornar del congrés sense lleis en les butxaques, però amb propostes d'acords. Tal és la forma que s'assumix ara (la més antiga, també) per a tractar les qüestions d'interés públic —no la manera de legislar per mitjà d'un govern representatiu.

El govern representatiu ha complit la seua missió històrica; ha assestat un colp mortal al govern de la Cort; i amb els seus debats ha despertat l'interés públic per les qüestions públiques. Però, veure en ell al Govern de la futura societat socialista, és cometre un greu error.

Cada fase econòmica de la vida implica la seua pròpia fase política; i és impossible tocar la base mateixa de la vida econòmica actual —la propietat privada— sense un canvi corresponent en la base mateixa de l'organització política. La vida mostra ja en quina direcció es farà el canvi. No en l'augment dels poders de l'Estat, sinó en el recurs a la lliure organització i a la lliure federació en totes aquelles branques que ara es consideren com atributs de l'Estat.

Notes sobre la traducció i l'edició

• Traducció i edició realitzada per La Conquista del Panda.

• Els continguts de la versió catalana de La Biblioteca Anarquista es troben sota llicències CC BY-NC-SA 4.0 per a la seua lliure descàrrega.

• En la mesura que oferim el nostre treball pel bé comú, creiem important crear també formes de col·laboració en la sostenibilitat d'aquest projecte autogestionari i alternatiu. Considera fer una donació ❤️.