Títol: La vaga general enriquirà als pobres sense empobrir als rics
Subtítol: La Vaga General. Periòdic Llibertari. Núm. 3
Data: 5 de desembre de 1901
Notes: Transcripció, traducció i edició finalitzada a l'agost de 2025 per La Conquista del Panda, sota llicència CC BY-NC-SA 4.0 per a la seua lliure descàrrega en diversos formats:

La creença que els rics fan viure als pobres i que sense ells hi hauria encara més misèria, està tan arrelada, que ha de costar molta faena convéncer de la falsedat de tal creença.

Ni els pobres necessiten als rics ni estos a aquells.

Bastarà una organització raonada del treball i de la distribució equitativa dels seus productes perquè desapareguen les dos classes en què es dividix hui la societat dels productors i consumidors; això és, de pobres i rics.

Una vaga general ben estudiada i practicada podrà únicament aconseguir l'edat d'or somiada pels altruistes passats i presents.

Es beneficiaran d'ella tots els que hui han de privar-se d'alguna cosa: mendicants treballadors, empleats, xicotets comerciants i la majoria dels posseïdors de títols universitaris.

En canvi, els que es diuen rics continuaran sent-ho, perquè se'ls podrà deixar en l'ús de les seues luxoses habitacions, facilitant-los a més quant és necessari per a la vida.

Amb l'entrada del seu superflu en el patrimoni universal, sòl, subsol i maquinària bastarà perquè la producció satisfaça a totes les exigències. Ara bé...

És possible una vaga general?

—Si.

Com arribarà a produir-se?

—Quan un suficient nombre de treballadors i empleats es creguen capaços d'organitzar lògicament la societat.

Que mesures haurien d'adoptar-se des del primer moment per a assegurar el seu triomf?

—Les federacions d'oficis començaran solament la producció i el canvi de productes quan hagen dissolt, derrocat i exterminat tots els engranatges que componen el règim capitalista; l'Estat, sostingut moralment per l'església i materialment per l'exèrcit; i els Tribunals, sostinguts per la policia.

Què serà dels policies, dels jutges i togats, militars, cures i empleats públics?

—Sent els més febles després, hauran d'emmotlar-se al nou estat de coses i seran els primers a acceptar el nou mode de ser, que els assegurarà dignament la vida sense una altra obligació que la de contribuir al sosteniment del règim de solidaritat humana.

Els rics seran més feliços que hui perquè continuaran gaudint sense veure patir als altres.

Els pobres no tindran enveja dels rics perquè no mancaran de res.

CERO



Notes de la Edició: