Sabut és que la majoria de les persones saben de les coses el que al seu diari li convé fer-los saber. Pocs són els que reflexionen sobre el que lligen i els que han pogut assabentar-se de l'ideal anarquista.
Per al populatxo, els àcrates són assassins feroços pagats pels jesuïtes o per vividors engalipadors; que si per impossible un dia arribaren a governar no hi hauria res segur ni ningú podria posseir el menor objecte per a si, ja que perseguixen la destrucció de la propietat.
Cal pensar, i caldrà repetir-ho sovint, que en una societat raonable, és a dir anarquista, cada u tindrà la seua casa, els seus mobles, les seues peces de vestir, les seues obres d'art, els seus instruments de treball, en fi, allò que puga fer agradable la vida.
Naturalment que no passarem d'un règim de bojos com el basat sobre l'autoritat i la propietat que venim gaudint, a un de solidaritat i verdadera fraternitat com un canvi de decoració en un teatre; sinó que exigirà tota la propaganda, tota la instrucció i fins i tot l'exemple que els lògics haurem de donar als il·lògics, als irreflexius, als irracionals, a la gent boja que compon la immensa majoria de hui.
Els anarquistes volem destruir la propietat tal com existix; perquè és producte de l'explotació d'unes persones sobre unes altres, del privilegi atorgat pels governs o del dret del més fort.
Els àcrates no volem que hi haja propietaris de grans extensions de terreny al costat de famílies que no tenen on reposar els seus cossos, ni hereus de fortunes i hereus de misèries. Els llibertaris no volem que baste un títol o un testament per a passar-se la seua vida sense treballar.
En la societat ideal anarquista l'educació i instrucció de la infància es faran de manera que tots comprenguen la necessitat del treball sense altres excepcions que les malalties físiques inexcusables; i com no hi haurà el mal exemple actual que uns treballen i altres es passegen, que estos mengen i aquells badallen, tothom contribuirà a la producció de la riquesa comuna en la mesura de les seues forces i tots menjaran segons apetit. Fàcil serà als educadors inculcar als xiquets el gust i l'obligació general al treball.
Sent els humans raonables, al contrari del que hui succeïx, trobaran sense grans maldecaps la manera de ser en vida propietaris del que els envolte i estimen, sense que este dret a la propietat puga perjudicar a ningú ni crear supremacia de cap espècie.
Precisament la bogeria dels qui no comprenen l'anarquia consistix en la impossibilitat que tenen de concebre una societat raonable.
CERO
Transcripció, traducció i edició per La Conquista del Panda finalitzada a l'agost de 2025.
Els continguts de la versió en català de La Biblioteca Anarquista es troben sota llicència CC BY-NC-SA 4.0 per a la seua lliure descàrrega.
En la mesura que oferim el nostre treball pel bé comú, creiem important crear també formes de col·laboració en la sostenibilitat d'aquest projecte autogestionari i alternatiu. Si t'agrada el nostre treball, considera fer un donatiu❤️.