#title **No a l'Estat Palestí** #author Bonanno, Alfredo #source [[https://web.archive.org/web/20250823034917/https://www.panarchy.org/palestine/bonanno.html][*No allo Stato palestinese*]] #lang ca #pubdate 2025-10-14T13:08:17 #topics Palestina, Israel, poble jueu, poble palestí, Estat, Política, Anarquisme, Govern, Gaza, Cisjordània, OAP, #notes De «Provocazione», núm. 18, desembre de 1988, pàg. 1-2. Traducció a l'espanyol per [[https://libertamen.wordpress.com/2025/07/04/no-al-estado-palestino-1988-alfredo-bonanno/][Libértame]]. Traducció al català i edició finalitzada a l'octubre de 2025 per [[http://laconquistadelpanda.noblogs.org][La Conquista del Panda]], sota llicència [[https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca][CC BY-NC-SA 4.0]] per a la seua lliure descàrrega en diversos formats: #notoc 1 Una postura clara i precisa sobre el rebuig a un Estat palestí que implícitament proposa la presència de dos comunitats no estatals (la palestina i la jueva) que molt bé poden coexistir en un mateix territori, com ja ha succeït en el passat. L'única condició perquè això siga possible és que cap de les dos comunitats s'arrogue privilegis i aires de superioritat moral i cultural que no tenen raó de ser. ----- Després de l'alçament popular en els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània, l'OAP[1] va establir l'Estat palestí. [1] Organització per a l'Alliberament de Palestina és un moviment d'alliberament nacional palestí, considerada per les Nacions Unides l'únic representant legítim del poble palestí (vikipèdia). El que sens dubte molts consideren un esdeveniment positiu, nosaltres només podem veure'l com un retrocés, una desviació de la direcció justa i productiva que havien pres les lluites palestines en els últims mesos. L'aparell burocràtic de l'OAP va intervindre, i no pot dir-se que no hi haguera complicitat per part dels Estats islàmics que veuen amb bons ulls el naixement d'una entitat estatal palestina a Orient Pròxim, i en intervindre va hipotecar gravíssimament el desenrotllament de les lluites en un sentit antiestatal, que seria llavors l'únic desenrotllament possible respecte a la realitat jueva assentada en la mateixa zona. La presència d'un Estat palestí, per molt fantasma que semble hui, només pot conduir a acords diplomàtics estèrils, condicionats internacionalment, acords que faran impossible la coexistència pacífica entre dos comunitats —la palestina i la israeliana—, les dos amb dret a viure en el seu propi territori. Amb tota la probabilitat del món, l'acció de l'Estat palestí es dirigirà pels llits habituals per a tot Estat: reforç militar, intervenció armada generalitzada, transformació de possibles acords diplomàtics en instruments de represàlia i amenaça. El camí emprés ara pels jueus és ací per a ensenyar-nos amb quina rapidesa els explotats i oprimits poden, si són sotmesos al regiment dels funcionaris de l'Estat, convertir-se en explotadors i opressors. La lluita d'alliberament palestí, tal com s'ha dut a terme en els últims quaranta anys, pot haver tingut alts i baixos de major o menor intensitat, però mai ha perdut, ni tan sols en els moments de les pitjors represàlies (per exemple, l'acció contra l'aeroport de Lot), el valor de la revolta popular. Per descomptat, fins i tot en eixes condicions passades, estava la mà de les organitzacions, i de l'OAP en primer lloc, molt a la vora, però al cap i a la fi era una mà instrumental que podia descartar-se, que no condicionava a tothom en nom d'un codi precís, fixat en el consens de les nacions de tot el món. No sabem quant, fins i tot en un moment de consens unànime, estes nacions del món, els Estats Units al capdavant, poden fer realment pel poble palestí que continua morint, sent torturat. Certament, no poden entrar en els assumptes interns de l'Estat israelià, encara que només siga per la mateixa raó del dret internacional que fa que els Estats de tot el món siguen sobirans i, per tant, inqüestionables. Inqüestionable Israel en el seu ‘dret’ a continuar oprimint al poble palestí, i inqüestionable Palestina en el seu ‘dret’ a no ser oprimida, ocupada, destruïda, assassinada, torturada, etc. Tots tindrien els seus ‘drets’ i això només podria ser usurpat mitjançant la força de les armes pròpies (i alienes). Que un sap on pot portar. L'Estat així creat podria ser un obstacle important en el llarg i difícil camí cap a l'alliberament del poble palestí. Encara que només siga perquè és poc probable que els que patixen entenguen estes coses, que poden semblar matisades. Formar una organització sol veure's com una cosa positiva. Un es fa més fort. Un pot negociar d'igual a igual amb totes les altres nacions del món. Però, i si esta és precisament la manera de proporcionar un regateig aparent i una continuació substancial de l'opressió? I si el permís donat a Arafat per a convertir-se en cap d'Estat no fora més que una forma diplomàtica de rentar-se les mans? Ningú pot descartar que no siga així. Al cap i a l'últim, els aplaudiments que ha rebut el naixent Estat palestí a casa han vingut de costats contradictoris: del Ministeri d'Afers exteriors i d'organitzacions de camarades que certament no es mouen en l'aire dels ministeris. De què depén este cor d'intencions? En primer lloc, del fet que els dos, ministres i revolucionaris autoritaris, viatgen en la mateixa longitud d'ona: la grandària de l'organització fa la força del moviment de lluita i, d'esta força, ve la victòria. Este raonament, que mai ha sigut el nostre, no pot per tant portar-nos a compartir l'alegria que tants senten pel naixement de l'Estat palestí. Hi ha més. En la nostra opinió, l'inefable Andreotti [1988] denúncia molt bé el seu significat. L'Estat palestí es convertix en un excel·lent interlocutor diplomàtic. La pressió s'exercirà a través dels canals diplomàtics. S'intentarà fer comprendre a Israel el que este últim Estat, tancat en la seua lògica teocèntrica, no pot comprendre. En qualsevol cas, què els importa a Andreotti i a l'Estat italià, i a tots els Estats del món, la sort de cinc milions de palestins? El mateix per als últims revolucionaris a casa. Què podrien proposar de manera diferent? Potser una intervenció directa contra l'Estat israelià? Suport directe a l'alçament palestí en els territoris ocupats? Per descomptat que no. Ara que l'Estat és ací, fins i tot per a estos últims pioners de l'estructura a qualsevol preu hi haurà una manera d'organitzar el suport a l'ombra del model ja vist. Pensem que la situació no ha millorat amb la decisió d'Alger. Real o irreal que haja sigut. L'única realitat sobre la qual dirigir el nostre suport, sobre la qual reflexionar actuant, és la dels centenars de jóvens que resistixen amb pedres contra els tancs israelians que ocupen la seua terra. Una realitat que no té gens de diplomàtica ni d'estatal.
----- *** Notes d'aquesta edició - Traducció i edició per [[http://laconquistadelpanda.noblogs.org][La Conquista del Panda]] finalitzada a l'octubre de 2025. - Els continguts de la versió en català de [[https://www.labibliotecaanarquista.cat][La Biblioteca Anarquista]] es troben sota llicència [[https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca][CC BY-NC-SA 4.0]] per a la seua lliure descàrrega. - En la mesura que oferim el nostre treball pel bé comú, creiem important crear també formes de col·laboració en la sostenibilitat d'aquest projecte autogestionari i alternatiu. Si t'agrada el nostre treball, considera fer un [[https://opencollective.com/la-conquista-del-panda][donatiu]]❤️.